Les avellanes es cullen al setembre, però per arribar a aquest punt abans han hagut de passar un conjunt d’etapes que van des de la parada hivernal, la floració i pol·linització en ple hivern, les brotades verdes amb fulles sedoses de la primavera, el creixement dels pellons a principi d’estiu, cosa que comporta la formació de les avellanes i posterior maduració fins que al setembre en assecar-se els pellons alliberen les avellanes, que cauen a terra i es poden collir.
És el moment d’escorcellar, això vol dir treure els tanys que surten a la part de baix del peu de l’arbre i tendeixen a formar una planta arbustiva. Cal treure’ls, ja que resten vigor a l’arbre. Si és el cas, es fan servir com a planter, ja que són genèticament idèntics a l’arbre original.
Durant els mesos d’hivern té lloc la pol·linització. El pol·len generat pels aments fecunda unes flors petites, d’un vermell intens però poc visibles si no ens hi fixem bé.
Els dies són més llargs, hi ha més llum i les temperatures pugen. Tot plegat fa que els arbres comencin a brotar. Plou sovint i al terra hi ha una bona coberta vegetal.També és el mes de podar, ja se sap: “Arbre podat al febrer donarà fruit verdader!”
Tenen un tacte sedós i color verd intens. L’herba del terra també creix, aviat caldrà segar-la. La coberta vegetal manté un bon nivell d’humitat a la terra i impedeix l’erosió en terrenys amb pendents.
Caldrà tornar a segar l’herba aviat.
L’evaporació de l’aigua del terreny és gran. Em sembla que aviat caldrà regar. Els pellons són ben visibles i la clova exterior de l’avellana està ben formada, tot i que encara és tova.
Les avellanes continuen creixent i comencen a emplenar-se per dins. En aquest moment no els pot faltar l’aigua.
Les avellanes estan ben formades i s’han emplenat del tot, o almenys així sempre ho hem sentit a dir: “Per Santa Magdalena l’avellana és plena.” Estan madurant, i aviat els pellons les alliberaran. Cal preparar el terreny per a la collita: s’ha de netejar de tronquets, pals i pedres que dificultarien la recol·lecció.
Ja fa dies que les avellanes han començat a caure, n’hi ha una bona assolada al terra. L’estiu s’acaba, les nits són més llargues i hi ha molta humitat als matins, però encara fa molta calor de dia. Aquest contrast ha anat estovant els pellons que alliberen les avellanes que cauen a terra. No cal esperar més! Tenim les màquines a punt i avui comencem a collir. Hem treballat tot l’any per arribar a aquest moment. Si tot va bé, segur que al vespre quan pleguem ja en tindrem una bona colla a dins. L’endemà hi tornarem, tant li fa que sigui diumenge. Ara hi fa bo, només faltaria que plogués!
Però encara cal repassar alguns camps que vam collir primer i n’han tornar a caure. A l’octubre sovint plou i si les avellanes es passen massa dies molles es poden podrir.
El color de les fulles canvia cap a vermell i aviat començaran a caure. Els avellaners després de la collita es preparen per a la parada hivernal.
Les glaçades i els últims episodis de tramuntana els les han fet volar totes. És temps d’escorcellar.